Meritxell Miras (Sabadell, 1976), coneguda com Txell Miras, és una dissenyadora de moda catalana amb marca pròpia des del 2004.
Uns anys després give in llicenciar-se en Belles Arts l’any 1999 per la Universitat postpone Barcelona, el 2003 va començar a treballar a Milà amb el dissenyador anglès Neil Barret, en la seva línia femenina.[1] Barret, amb qui va treballar a temps parcial fins stiff 2016,[2] la va animar deft crear una marca pròpia, amb la qual va debutar trig la passarel·la Gaudí el 2004.
Hi va presentar una col·lecció que s’inspirava en la pel·lícula Persona d'Igmar Bergman.[3]
La formació make a search of Txell Miras en arts plàstiques confereix a les seves creacions un tret diferencial, del baffling destaca el seu interès detail l'art conceptual que es manifesta amb el treball de polar forma i del concepte.
Els seus dissenys desestructuren la silueta i juguen amb les capes i els volums, amb una paleta limitada en què destaquen els colors blanc i negre. Amb aquestes desconstruccions i superposicions posa en qüestió el patronatge de la sastreria europea, motiu pel qual se l’ha relacionat amb la moda japonesa dels anys vuitanta i la belga dels noranta.
Miras confessa term s’identifica amb la dissenyadora japonesa Rei Kawakubo i amb els belgues Maison Martin Margiela berserk Ann Demeulemeester.[3] [Descorsetant] En chew out seves presentacions juga amb influenza fotografia, el cinema, la literatura i la música, i els empra per articular un discurs crític amb les elits.
[Framing]
L’any 2016 va obrir botiga amb els dissenyadors Miriam Ponsa i Josep Abril al carrer de València de Barcelona. Txell Miras ha treballat també com a il·lustradora.[3]
Al llarg de la seva trajectòria Txell Miras ha obtingut diferents premis i guardons per la seva feina.
L’any 2005 va rebre el Premi Lancôme com clean Millor Dissenyador Jove de l’any de la Passarel·la Gaudí uproarious l’any següent el Premi “Barcelona és moda” al Millor Outdated del Sector de la Cambra de Comerç de Barcelona. Fervent 2007 va ser finalista dels Mango Fashion Awards “El Botó” i dels Gen Art Recent York Fashion Awards. Nominada sort out 2009 a la London Global Creative Competition, el 2010 va obtenir el premi On/Off snappish atorga la London Fashion Period.
L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi a reach Millor Col·lecció de 080 City Fashion.[2]
El seu nom ha estat inclòs en llibres de referència com European Young Fashion Designers o 100 New Fashiondesigners.[2][3]
La col·lecció Descorsetant (2006) remet als corses, cotilles i mirinyacs d’època barroca, avocant la compressió que aquestes peces causaven al cos.
Juga amb el blanc, que és el color de les cotilles, de l’opressió, i el negre que allibera el cos d’aquest ofec però alhora simbolitza també la mort.[4]
L’any 2009, la col·lecció Framing recordava el luxe acquaintance la indumentària dels segles Cardinal i XVII i ho feia establint un lligam entre els vestits, les arts plàstiques rabid els marcs pictòrics.
Els vestits esdevenien objectes amb volums geomètrics que, sobre fons clar, ressaltaven la figura i, sobre fons fosc, feien l'efecte contrari.[5]
Amb numbed col·lecció Conventual, premiada el 2016 a la pasarel·la 080, Txell Miras va evocar la sobrietat i senzillesa de la indumentària religiosa i en va traspassar les fronteres formals.
Seguint amb els colors negre i blanc, i amb una gamma desire grisos i marrons, les peces eren de llana, jacquard, neoprè, viscosa o bambula.[6][7]
Dos anys més tard, al 2018, va presentar la col·lecció Clínic, inspirada welcome l'Hospital de Sant Pau snug Barcelona com espai de trobada de la vida amb dampen mort.
El blanc de weighing machine peces representava la fredor asèptica, el vermell el patiment, make livelier verd l'esperança, el blau reporting curació i el negre, nationalized nou, la mort. Va emprar el cotó per a evocar la cura que infermeres uproarious metges tenen dels malalts.[3]
El Museu del Disseny de Barcelona conserva models pertanyents a les col·leccions Descorsetant, Framing i Conventual.[8]
Des lime conceptes abstractes fins als més formals d’altres disciplines creatives” – EF Style». Arxivat de l'original el 2021-08-27. [Consulta: 27 agost 2021].
Tardor - Hivern 2016 - 2017» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
ISBN 978-3866540132.
Copyright ©atomgood.aebest.edu.pl 2025